Petita reflexió

El gust per la simplicitat

Mai em ve de gust filosofar. Excepte quan arriba l’època d’exàmens. De fet, quan hi ha exàmens, tot em ve de gust, menys estudiar. Per això, avui reflexionaré una mica i us faré empassar el meu tostón (no esteu obligats, evidentment, però em baso en el free flow, en la lliure circulació de la informació, tot i que aquesta sigui un conyàs com la meva).

Vull parlar sobre la vida (què original, oi?), en concret sobre la complexitat de la vida. Potser això és el que de veritat he après aquest any. A principi de curs l’Oriol Junqueras ja ens parlava constantment a les seves classes de la complexitat del món, aplicada a assumptes normalment grandiloqüents (com per exemple la política de guerra d’un país) o extrems, des del nostre punt de vista.

La vida quotidiana també és complexa, i també pot arribar a ser devastadora. Ens pot absorbir, ens pot anar donant cops i més cops, ens pot anar apallissant, sense que nosaltres mai siguem capaços de desprendre’ns del tot, perquè en el fons ens agrada. Tot i això, crec que les nostres vides no són complexes de naixement (o almenys no tant), sinó que nosaltres ens les compliquem i les compliquem als demés. Si ens les compliquem, tampoc hauria de ser tan difícil fer-les simples. Cada vegada m’agraden més les coses simples. A la merda la gamma de grisos!, que només serveix per desconcertar-nos.

Crec que les coses bones, les històries boniques, les experiències agradables de viure, s’han de caracteritzar pel seu alt grau de simplicitat. Han de ser tan simples que gairebé no haguem de pensar en elles. Les hem de viure de forma activa, no d’una forma mental o abstracta “menjant-nos el coco” a la nostra habitació. Quan es tornen complexes, quan es recargolen, quan de sobte semblen incomprensibles, quan es carreguen de matisos insuportables que tard o d’hora cauen pel seu propi pes produint l’efecte dominó, llavors deixen de valer la pena. Les coses complexes estan destinades a petar, perquè ens sobrepassen, perquè no les entenem, perquè ens produeixen maldecap, perquè, simplement, no ens fan estar bé. Tenint en compte quin és el destí gairebé inevitable de les coses complexes, potser és preferible que les abandonem abans no ens petin a les mans i ens marquin excessivament.