El fuguisme

Em complau anunciar el naixement d'un nou moviment pseudoartístic: el FUGUISME. Segur que en sentireu a parlar durant les properes dècades.
Com indica el seu nom, el fuguisme vol ser un punt de fuga de la raó. Per tant, quan precisament la raó ens produeix mal de cap, només queda una opció, la d'optar pel sense-sentit.
El procés de creació del fuguisme requereix de dos individus per tal de potenciar aquest contra-sentit. Així, si no ens és possible desprendre'ns del tot de la raó, quan combinem els nostres pensaments sense massa sentit amb els d'una altra persona, perdran ja el més petit rastre de raó.
La veritat és que encara no se sap massa del moviment pseudoartístic, tot i que algunes fonts indiquen sense gaire marge d'error que està relacionat amb moviments pseudopolítics i pseudoperiodístics subversius.
El passat 29 d'agost, de fet, un grup subversiu amb l'emblema 68 va fer una pintada a la seu del PP de Santiago de Compostela que resava 'hipócritas'. Curiosament, a la bandera d'aquesta banda pseudoterrorista amb pseudopistoles d'aigua com a arma més potent, es van trobar uns dibuixos que semblaven recrear una bota de cuir fumant una cigarreta.
Del fuguisme enaca no se'n sap gaire cosa més.
Els seus orígens són difosos. Els experts els vinculen amb les drogues i l'alcohol, tot i que els més escéptics simplement diuen que va néixer en una estona de paranoia.
Dels creadors encara se sap menys. Hi ha qui diu que són uns quants romàntics sonats que s'entesten a implantar de nou l'esperit revolucionari del maig del 68 mitjançant l'absurd.
El passat dia 29, entre la correspondència d'un vell sonat recolector de trèvols, es va trobar una carta que deia així: "en l'absurd, en allò que ningú pot catalogar amb els mètodes racionals aconseguirem la puresa i l'absolut. Proposo frases, curtes o llargues, que surtin de la ment de dues persones en condicions mentals pseudoòptimes. La combinació de paraules ha d'actuar com la dinamita, ha de fer explotar tot el que queda de segur en el planeta. Un cop assolit l'absurd, hom podrà veure en aquelles frases un reflex fidel, tot i que abstracte, de la seva realitat i les seves experiències. Les paraules, escrites per a tothom amb les mateixes grafies, adquiriran valors completament diferents depenent de l'ull que les miri".
Els crítics d'art, però, titllen aquestes declaracions de prepotents i de ridícules i, novament, les relacionen amb les drogues.
El moviment pseudo-artístic de moment és clandestí pel seu caràcte subversiu i, perquè, segons fonts policials, fou una facció del grup la que va robar El Crit de Munch ara fa uns mesos.
Tot i així, s'han trobat entre la correspondència de dos borratxos amb el símbol de la bota fumata tatuat a l'esquena un recull de frases sospitoses pel seu absurd:

El Màgnum Almendrado fuma postals a la montanya a l'alba.
La monja taronja mira la pols de l'hera en el terrat a la nit.
El vi rosat estudia la simetria des del sol en un dia de pluja.
Els pantalons amb forats pensen ara en nosaltres sota les estrelles.
El lloro cantaire telefona l'oblit al costat del carrer Amigant.
La nit descansa fotografies sota l'ombra del trèvol.
El forat pixa i sent la memòria al carrer en obres.
La numeració recorda el riu amb peixos a l'horitzó.
Paco se hallaba en su choza.
Els núvols esquitxen en el cel de la comarca de Babia, una passió o el seu amor.
Set papallones van sagetejant set mirades dins la fossa.
El ruido de cristal se enamoró de una pregunta distraída que no esperaba respuesta.

Sobre aquestes frases, el govern espanyol no descarta convocar un gabinet de crisi per discutir les seves conseqüències socials. Tampoc es descarta declarar l'estat de guerra. Sembla que, definitivament, la bogeria ha arribat.

Qualssevol semblança amb la realitat és pura coincidència, o no...